JA SÓC AQUÍ! REPORTATGE D'ANGLATERRA

Molt bones a tots. Després de 10 llargs dies fora, ja torno a ser a casa. Aquests últims dies a Trowbige han sigut inoblidables ja que he fet molts amics, he anat a molts llocs diferents i he aprés molt més d'angles. El primer dia a l'aeroport va ser difícil dir adéu als pares, però val la pena per unes vacances tan increïbles com han sigut aquestes. Al nostre grup estava format per 14 persones, 7 nens i 7 nenes. Els nens eren en Roger, en Pep, l'Arnau (ja el coneixia), en Marc, en Ferran, en Jofre i Jo i les nenes eren la Paula, l'Anna, la Sílvia, la Laura i una coincidència excepcional, tres noies amb el mateix nom, Laia. Les havíem d'enumerar amb els números 1, 2 i 3. Cada parella de persones havia d'anar amb una família diferent. A mi, hem va tocar amb l'Arnau. L'horari d'un dia normal era, despertar-se a les 7 del matí, esmorzar, 2 hores d'escola amb anglés, menjar, una altra hora d'anglés, dinar i a la tarda una activitat diferent cada dia. Algunes activitats eren:
- Anar a veure l'estació de bombers, fer un passeig guiat descobrint la història de Trowbige, passar un dia sencer amb la família, buscar un tresor amb instruccions amb alglés, endinsar-se a unes tenebroses mines de carbó... 
Però una de les que em vaig quedar més parat va ser quan ens van dir que aniríem a una escola anglesa de veritat! Em vaig quedar una mica espantat per si el vocabulari seria molt elevat i no tindria el suficient nivell, però la veritat és que el nivell de l'escola em va sorprendre. Primer de tot, ens va tocar fer classe de matemàtiques, que, amb el merder que muntaven els alumnes, amb una hora només vam tenir temps de fer 1 fitxa d'un nivell bastant baix. Després, vam estar una hora sencera sense fer res, ja que unes noies ens van dir que tocava fer classe d'informàtica però només vam passar l'estona en una habitació buida amb ordinadors sols. Per últim, vam fer classe d'educació física, on vam fer tennis perquè, com alguns ja deveu saber,  a Anglaterra són uns fans del tennis i, com pocs deveu saber, a mi m'encanta el tennis! Jo m'esperava bons rivals, forts, ràpids i amb una tècnica increïble, però el tennis va ser encara més decepcionant que la fitxa de matemàtiques. Bé, abans de marxar us he d'ensenyar-vos unes quantes fotos. Espero que us hagi agradat! Fins a la pròxima!!!